Meritxell Dagà Moli

Hola!

En questa activitat, he fet una breu reflexió sobre la nostre presència a la xarxa.

 He començat buscant el meu nom, però nomes m’ha aparegut el meu perfil de linkedin, la resta no te res a veure amb mi.

Des de petita no he solut escriure el meu nom complert en les meves reds socials, així que he decidit buscar-lo amb els “nicknames” que acostumo a posar.

En aquest cas m’ha sortit la meva conta artística d’instagram, i en l’apartat d’imatges alguns vídeos de maquillatge artístic (un altre dels meus hobbies) a l’app tik tok.

Ara bé amb el meu nom més usat, en quant a red social personal, em trobo amb publicacions meves d’instagram o amb imatges guardades del pinterest.

 

El meu us a les xarxes es depèn la red social que utilitzi.

Algunes les utilitzo simplement com a passa-temps o per a relacionar-me amb les meves amistats, d’altres les utilitzo des d’un punt més professional per a mostrar les meves obres al món, per a créixer, construir i conèixer.

 

Avui en dia el fet d’estar present a les xarxes es gairebé una obligació social, sobretot per a les empreses i creadors de continguts.

Ara bé considero que hi hauria d’haver algun tipus d’educació per a conscienciar a la gent lo perillós que pot ser compartir certa informació, fotografies, i quelcom personal.

L’assignatura tècniques de creativitat i innovació, en el seu quart repte, ens ha demanat al grup DiverGent el disseny d’una ronyonera del segle XXI.

Aquest treball ha estat tot un repte, sobre tot per que a nivell grupal ha sigut una mica caòtic, la comunicació i els acords grupals no s’han complert gaire bé, tot i que a última hora ens hem acabat organitzant amb èxit.

Quatre components del grup es hem posat a la feina i personalment he quedat satisfeta amb la proposta final. He quedat contenta amb l’esforç grupal i les ganes que hem posat totes per a tirar endavant!

 

Treballar en equip pot resultar complicat, tot i així si tots els membres presenten responsabilitat i respecte, no hi ha d’haver cap problema.

Personalment em resulta més fàcil fer un treball individual, ja que així em puc organitzar a la meva manera i establir-me jo mateixa els meus terminis.
​​​​​​​També haig de dir que els projectes en equip son una gran oportunitat per a crear idees més originals i aportar informació d’un a l’altre.

 

Es una gran oportunitat per compartir, ensenyar i apendre.

La meva proposta d’imatge de capçalera pel nostre projecte l’he extret de la web Pixabay, la seva llicència es gratuïta per usos comercials, i no es necessari el seu reconeixement.

 

L’he escollit ja que considero que es una imatge molt impactant. A la part inferior es veu una natura molt verda, amb vaques pastant i a la part superior, fent un gran contrast, una successió de fabriques amb el conjunt de fumerades de contaminació, tacant tot el cel amb colors grisos.

 

El tema principal del nostre treball l’hem encarat al “greenwashing”, qual definició es donar una falsa imatge eco-friendly sense ser-ho realment, per a seguir la “moda ètica”, per tant les empreses segueixen contaminant a “amagades”.

 

La imatge reflexa a la perfecció la falsa realitat d’una natura tranquil·la i neta, però alhora el fons es una altre realitat, una realitat contaminada i bruta.